aissar

Retour 

1. v. tr. dir.

'angoisser'

QuinqSeptB 16c,21: … e·ls tormens e las penas que l'aissont eusament cum s'il erunt presentment en sa memoria

2. v. pr.

'se tourmenter, se chagriner' ou 'se plaindre'

GirBornS 25,32: Farai doncs vas Amor orguoill / Si·l dic que·m teingn a desonor / S'anz don' ad un galiador / C'a mi que·il son fis e verais? / Era no m'ais [éd. mais]! / Aisso·l dei eu en grat tener, / Si·m fai voler / Tal' amiga…

GirBornS 74,81: Era no m'ais [éd. no mais]! – Per que? – No m'o demanz! / Car plaings sera, s'aisi roman mos chanz.

AnonLaiBillyLais 1,1: Gent m'en ais, / quan de chais / en ist lais / Markiol. / Non cuit mais / jois m'encrais, / … / per qu'en ai dol

ÉvEnf2ÉvEnfGG 381,582: Vos autres senblas trufados, / baratiers et escarnidos, / que m'ajas fach venir lassar / ni tant lueh venir aysar.

3. v. intr.

'se tourmenter, se chagriner'

RaimbAurP 15,61: Joglar, vos avetz pro oimais, / Et eu planc e sospir et ais.

GuilhAdA 5,39: Re no sai als que·us me digua / C'ades sojorn' ez engraisa [var. Que·l vostre gens cors engrayssa], / Ez ieu, que·m trebaill e·m raisa [var. Quan lo mieus trebalh' ez ayssa], / Morrai totz de dol e d'anta [var. Don morrai…].

GuilhAdA 5,47: Narbona, cui es pretz verais, / Prec que·m mantenha, c'Albi lais [var. n'ays]!